1909
Un club històric Va ser el 12 de maig de 1909 quan, en una reunió a la “Cerveceria Cebrián” -avui l´orxateria “Tio Che”- es va constituir el C. E. Júpiter. Els artífexs d´aquest fet van ser els germans Mauchan, uns escocesos que treballaven a Barcelona.
Degut a la creixent popularitat del futbol, David Mauchan va fer portar una pilota de les Illes Britàniques i va engrescar uns quants companys per fundar un club.
El nom de l´entitat va sorgir a conseqüència d´un concurs de globus lliures que se celebrava aquella tarda a la platja de la Marbella. El globus guanyador es deia Júpiter, i la recent estrenada directiva va decidir que l´entitat s´anomenés igual: Club Esportiu Júpiter.
Primers partits
Els primers partits es jugaren al Camp de la Bota sense taquilla i amb alguns directius com a jugadors. Els colors del club van ser, en el seu inici, blau cel i blanc. Posteriorment es canviarien pel gris i grana, que es mantenen actualment. Ja en 1912, el Consell Directiu, presidit per Antoni Salvà, va afiliar-se a la Federació Catalana de Futbol, presentant oficialment el primer equip del Júpiter amb el homes següents: Bachs, Esteve, Iglesias, Mauchan, Escola, Estapé, Casasayes, Riera, Martiraan, Sala i David. Cinc anys després, en 1917 el Júpiter es proclamà campió de Barcelona de 2a. categoria i, el 1925 fou campió de Catalunya i d´Espanya del grup B, equivalent a la 2a. Divisió actual.
Però aquests èxits no van impedir que el seu escut, amb una estrella blava de cinc puntes i les quatre barres, fos blanc constant de prohibicions i censures. Als anys trenta, el Júpiter aglutinava la flor i nata del futbol català. Els diaris esportius de l´època parlaven cada dia d´aquesta entitat, que aleshores tenia entre 1500 i 2000 socis i que va arribar a jugar dos anys a la Segona Divisió de la lliga espanyola.
Els Camps del Júpiter
Al llarg dels seus més de cent anys de vida, el Club Esportiu Júpiter ha canviat de seu unes quantes vegades. Des dels partits d´aficionats al Camp de la Bota, al barri del Poble Nou, fins arribar a l´actual camp de la Verneda a Sant Martí de Provençals, els grisgrana s´han instal·lat a cinc camps diferents. estadi historia Així, el seu primer domicili va ser a la Rambla de Poble Nou entre el passatge Cantí i els carrers Pallars i Mariano Aguiló.
Posteriorment, es van desplaçar al carrer Taulat, davant de l’aleshores coneguda fàbrica de gas, on l’any 1912 es va jugar el primer partit oficial, i d´allí van passar al camp de Can Saladrigas, al costat de la fàbrica del mateix nom. L’any 1921 s’inaugurà el camp del carrer Llull-Lope de Vega, als actuals jardins de Josep Trueta, amb la seva característica gran tribuna de fusta, on el club viurà els seus anys més gloriosos. Finalment, en 1948 el Júpiter va ser traslladat el seu terreny actual de joc, el Camp de la Verneda, situat al carrer Agricultura amb Andrade, Cantàbria i Concili de Trento. Aquest darrer canvi va suposar abandonar el barri de naixement, el Poble Nou, pel de Sant Martí de Provençals.
Escut
Evolució de l’escut escuts La catalanitat del Club Esportiu Júpiter no ha estat mai amagada i, el cert és que ha causat a l´entitat més d´un maldecap. La seva senya més identificat iva, l´escut, ja delatava l´esperit catalanista del club. L´emblema del Júpiter és un escut rodó amb una estrella de cinc puntes blava a dalt i a sota les quatre barres, que recordava molt al d´Estat Català. Aquesta semblança va ser el motiu pel qual el 30 d´abril de 1924 l´escut del Júpiter fou denunciat pel Jutge Instructor Cristóbal Fernández, al Governador Civil de la Província, “por una clara disimulación de la bandera separatista catalana”. El govern de la dictadura de Primo de Rivera va decidir prohibir l´emblema i llavors l´entitat adoptà un nou escut triangular amb els colors gris-grana i la corona de la Ciutat Comtal a sobre.
No obstant, amb l´adveniment de la República, a l´inici de la temporada 1931-32 es tornà a implantar l´escut prohibit. Per commemorar aquest fet, el president de la Generalitat Francesc Macià va assistir al camp del Júpiter el 25 de setembre de 1931. Aquell dia se celebrava un partit del Campionat de Catalunya de Primera Categoria entre el Júpiter i el Palafrugell i Macià va rebre una insígnia d´or reproducció de l´escut perseguit durant la dictadura.
Però la repressió va tornar a caure sobre el Júpiter en acabar la Guerra Civil. El règim dels vencedors va considerar que el club era separatista i republicà, i l´acusava de col·laborar amb “els rojos”. Aquestes acusacions van derivar en una nova prohibició de l´escut i amb l´obligació de canviar el nom de C.E.Júpiter pel de C.D. Hércules. L´any 1940, però, es va retornar el nom de C.E. Júpiter. Però l´escut quatribarrat i estelat no tornà al club fins 50 anys més tard quan, amb motiu d´una assemblea de socis del Club s´acordà retornar l´escut original. Així, des del 2 de setembre de 1990 i fins l´actualitat l´escut de l´entitat torna a ser el mateix que va veure néixer el Club Esportiu Júpiter.
