Cinc minuts que ho canvien tot (1-2)

El Júpiter demostra el seu caràcter i remunta al Manlleu amb un final èpic. Primera victòria del 2026 i tres punts d’or a la Lliga Elit.

El primer equip masculí es desplaçava fins a Osona per disputar una de les primeres finals de la segona volta, mesurant-se al Manlleu, que començava la jornada en 14ª posició, quatre punts per sobre del Júpiter. Els locals només havien aconseguit una victòria dels últims tretze partits, mentre que el conjunt grisgrana acumulava set partits sense guanyar i tan sols una victòria des que va derrotar al mateix conjunt osonenc per 4 gols a 2 a la primera volta.

L’equip dirigit per Juanjo García plantejava l’enfrontament amb la novetat de Dani Ruiz, recentment incorporat a la plantilla, la tornada d’Hicham al lateral esquerre i l’estrena de Dídac com a titular amb la samarreta del Júpiter.

Primera part: el Manlleu posa les coses difícils

El Júpiter va trigar a prendre el control del partit. Durant els primers minuts de joc, el Manlleu va aparèixer valent i decidit, pressionant la sortida de pilota grisgrana i trobant zones perilloses que van obligar a Xavi a estar molt atent. Els locals van aconseguir replegar els barcelonins, que optaven per buscar pilotes verticals perquè Gurrea i Llur se les empesquessin a dalt, sense trobar continuïtat.

Tothom al Camp d’Esports de Manlleu era conscient de la importància del partit i la tensió es masticava des de l’inici. Es va formar una picabaralla que es va saldar amb diverses targetes grogues per ambdues bandes, i alguns duels molt durs van obligar l’àrbitre a cridar l’atenció de tots els jugadors. Aquesta empenta la va aprofitar el Júpiter per generar les primeres arribades amb perill: la més clara, un contracop que va culminar trobant Dídac tot sol dins l’àrea, però no va aconseguir controlar la pilota i l’ocasió s’esfumava.

Alguna cosa no funcionava amb Biel i Juanjo va decidir substituir-lo per Bassols quan encara no s’havia complert la primera mitja hora de joc. El Manlleu responia les embestides del Júpiter tant a pilota aturada com amb centrades laterals que trobaven el costat contrari i s’apropaven amb perill a la porteria visitant. En una d’aquestes accions i després d’alguns rebots, Toni Cao apareixia a la frontal de la petita enmig d’una àrea plena de jugadors dels dos equips i definia al primer toc amb la cama dreta per obrir el marcador al minut 38.

Lluny de donar-se per satisfets, els locals van seguir incomodant la porteria del Júpiter durant el tram final de la primera part amb accions que van fer treballar la defensa grisgrana. El partit se’n va anar al descans amb la sensació que hi havia coses a millorar després d’uns primers 45 minuts molt patits.

Segona part: sang, suor i remuntada

A la represa, Juanjo García va sacsejar l’equip amb les entrades d’Iker i Martí per Hicham i Dídac, donant aire fresc a un conjunt que necessitava recuperar oxigen. El Júpiter per fi va aconseguir asserenar-se i agafar les regnes del partit: es va veure un equip més reconeixible, capaç de combinar i ocupar zones més properes a l’àrea rival.

Però amb el pas dels minuts l’energia es va anar esfumant, i Juanjo va tornar a moure fitxa amb les entrades de Badre i Dani Sánchez per Llur i Patrick, a més del debut de Dani Ruiz per Martí, que tan sols havia participat quince minuts des de la seva entrada al descans. Uns canvis que eren tota una declaració d’intencions: anar a per totes per donar la volta a la situació. Tot i així, el Júpiter es topava amb un Manlleu molt ambiciós, que no renunciava a tirar línies amunt buscant ampliar l’avantatge, i l’equip no estava sent capaç de generar perill a la porteria contrària.

Tram final: Cinc minuts de bogeria que ho canvien tot

I quan semblava que no passaria res, amb els locals adormint el partit per assegurar els tres punts, van arribar uns cinc minuts de bogeria grisgrana. Primer, Dani Sánchez pescava una pilota rebutjada per Cristian al mig del camp, pitjava l’accelerador sortejant dos defensors per la banda dreta fins arribar a la frontal, es perfilava per la cama esquerra i propinava un potent xut que perforava l’escaire dreta del porter per fer embogir tota l’expedició grisgrana amb un autèntic golàs. Empat al minut 78′.

I només uns instants després, Gurrea picava un servei de cantonada al primer pal on hi va trobar el cap de Sergio Peña, com tantes altres vegades ha passat, qui pentinava la pilota d’esquena a porteria per culminar la remuntada grisgrana. El gol es celebrava amb l’escut agafat amb ràbia i passió alhora. Remuntada completada.

Per davant encara hi havia uns minuts d’infart, en els quals el Manlleu no es podia creure com en tan poc temps se li havia esfumat l’avantatge. El Júpiter va tractar de no trencar el ritme del partit i assegurar uns tres punts vitals per les seves aspiracions. Els instants finals van ser d’autèntic infart: el Manlleu va empènyer fins al final i Xavi va haver de treure a córner amb la punta dels dits una pilota enverinada, mentre el porter local s’unia a l’atac en diverses ocasions intentant pescar alguna pilota penjada dins l’àrea. Però després de consumir més dels cinc minuts d’afegit, l’àrbitre decretava el final del partit i confirmava una victòria importantíssima del Júpiter: la primera en aquest 2026 i la segona a domicili des que ho aconseguís a la Jornada 3 al Feliu i Codina.

Conclusió: caràcter, cor i tres punts d’or

Un partit que resumeix a la perfecció els valors d’aquest grup: competitivitat, esperit de lluita i la capacitat de no rendir-se mai, fins a l’últim segon. El Júpiter va saber patir quan calia, adaptar-se a les circumstàncies d’un matx molt exigent en un camp difícil i trobar la manera de capgirar el resultat quan el partit semblava més complicat. La irrupció de jugadors com Dani Sánchez o Sergio Peña en els moments decisius demostra la profunditat i la qualitat d’una plantilla que respon sempre que se la necessita. Aquesta victòria a Manlleu és molt més que tres punts: és una mostra del caràcter col·lectiu d’un equip que creu en el seu projecte, que treballa cada dia per millorar i que té la mentalitat necessària per afrontar els reptes que queden per davant. El Júpiter tanca el mes de febrer amb la millor de les sensacions possibles i amb la mirada posada ja en la següent final, la visita del Ciudad Cooperativa a La Verneda el proper diumenge 1 de març al migdia, corresponent a la Jornada 20, en un nou partit vital per les aspiracions de l’equip de seguir competint a la Lliga Elit.

Som-hi Júpiter! Sempre endavant!

Fitxa tècnica
Lliga Elit – Jornada 19
Diumenge 22 de febrer de 2026 · 16.30 h
Camp d’Esports Mpal de Manlleu

Resultat: AEC Manlleu 1-2 CE Júpiter

Gols:
1-0 Toni Cao (38’)
1-1 Dani Sánchez (78’)
1-2 Sergio Peña (83’)

Alineació del Júpiter:
Xavi; Óscar Oliver, Hicham (Martí, 46’; Dani Ruiz, 59’), Cristian, Patrick (Dani Sánchez, 59’), Llur (Badre, 59’), Àlex Garcia, Sergio Peña, Biel (Bassols, 27’), Gurrea (Clarà, 88’) i Dídac (Iker, 46’). 

Amonestacions: Grogues per Peke (20’), Hicham (24’), Dídac (44’), Dani Sánchez (84’), Badre (85’), Ayllón (88’) i Àlex Garcia (89’)